imatge fons header

A la recerca dels omega-3 alternatius

Cada vegada més consumim menys varietat d’espècies de peix, peix fresc i de proximitat. Les darreres estadístiques del MAPA (2016) apunten a un descens del 16% en 9 anys del consum de peix fresc (2008-2016) davant l’increment del peix en conserva, mentre el peix congelat representa un 10,5% del total del producte pesquer consumit a les llars.

La modificació dels patrons de consum dels darrers 50 anys estan motivats per canvis socioeconòmics, d’estil de vida i canvis culturals. Aquests canvis han comportat a mar, la sobreexplotació d’algunes espècies, i en terra, la pèrdua de la biodiversitat alimentària.

Malgrat que el valor de mercat es pot traduir com un indicador del valor social del producte, aquest no representa, en termes relatius, un indicador dels graus d’apreciació d’aquest producte. La qual cosa té molt a veure amb el coneixement cultural i la seva transmissió. És a dir, té a veure amb una “cultura del peix”. Curiosament, algunes espècies poc preuades al mercat mereixen un gran reconeixement pel seu gust d’alguns dels seus consumidors que “a casa” sempre en menjaven.

Amb la voluntat de recollir coneixement sobre el consum d’aquelles espècies que en els darrers anys han perdut interès pel consumidor i/o tenen baix valor de mercat, s’estan recollit entrevistes a pescadors, famílies de pescadors i a gent relacionada amb el mar dels ports de Roses, Blanes i Palamós. Se’ls pregunta sobre el consum de determinades espècies (com ara el sorell, bis, congre, lliça, capellà, boga, etc), de l’aprofitament alternatiu d’aquestes i altres espècies així com receptes i formes de consum d’abans i ara. També se’ls pregunta pel consum d’espècies més ben valorades pel mercat (gamba blanca, gamba vermella, escamarlà, orada, lluç, tonyina, emperador). L’entrevistat, a més, afegeix altres espècies que no s’inclouen a la llista, algunes que ja no es pesquen perquè quasi han desaparegut (per exemple, la vaca tremolosa) i altres perquè han deixat de consumir-se degut a que responen a pesqueres ara protegides i que queden lluny dels nous hàbits de consum (com ara el dofí), mentre altres cada vegada prenen més rellevància (trencahams, negrito), sembla ser que pels efectes del canvi climàtic.

Salpes. Foto: Sílvia Gómez.
Bisos. Foto: Sebastian Biton-Porsmoguer i Manuel Alcaide
Seqüència d’imatges del treball de laboratori amb les mostres de la infauna
Sorells. Foto: Sílvia Abril.

Amb l’ànim d’incorporar el ventall més ampli possible de consumidors de peix de la Costa Brava, i del més variat perfil social i cultural, s’estan entrevistant consumidors tant d’aquí com procedents d’altres cultures  (com ara de l’Àfrica: Nador, Tetuan, Mali) però que comparteixen una “cultura del peix”. Aquest col·lectiu de consumidors se l’ha localitzat a través peixateries del mateix col·lectiu a Torroella de Montgrí i la Bisbal, o peixateries de poblacions amb forta presència d’aquest perfil de consumidors com el cas de Salt.

Una de les peixateries on s’ha fet les entrevistes. Foto: Sílvia Gómez.
S’han efectuat 25 entrevistes (telefòniques i cara a cara) que aporten dades molt variades sobre el consum de peix.  I més enllà d’un receptari de cuina l’objectiu d’aquesta recerca és proporcionar dades sobre maneres de consumir peix en context contemporani, que permetin transformar el concepte de consum de peix aportant idees per a la elaboració de nous productes pesquers des de l’intercanvi cultural i fomentant l’ampliació de la biodiversitat alimentària, i l’alimentació segura i saludable en termes de sostenibilitat ambiental.

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més info
ACCEPTAR