imatge fons header

GALP omega 3

Els àcids grassos omega-3: una aposta per valorar la qualitat dels productes pesquers de la Costa Brava.

Aquest projecte es porta a terme a la Costa Brava durant el 2018 i 2019 gràcies al finançament de la Generalitat de Catalunya i el Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP) de la Unió Europea. L’estudi  és portat a terme pel grup de recerca SeaHealth de l’Institut d’Ecologia Aquàtica (IEA) de la Universitat de Girona i  l’Institut de Ciències del Mar (CSIC), en col·laboració amb GALP-Costa Brava i la Càtedra Oceans i Salut Humana.

 

Universitat de Girona (UdG)

Dr. Josep Lloret
josep.lloret@udg.edu

Dr. Sebastian Biton-Porsmoguer
sebastian.biton@udg.edu

Manuel Alcaide
manuel.alcaide@udg.edu

Dr. Joan San
joan.san@udg.edu

 

Institut de Ciències del Mar, Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)

Dra. Montserrat Demestre
montse@icm.csic.es

Sr. Alfredo García de Vinuesa
agvinuesa@icm.csic.es

Dra. Sílvia Gómez
Silvi.gomezmestres@gmail.com

 
 
 

 

Col·laboradors:

Sra. Anna Masdeu

Gerent de GALP-Costa Brava

Sra. Cristina  Mañas i Sra. Míriam Pascual

Confraria de Pescadors de Palamós

Sra. Mònica Coca i Sra. Mònica Salinas 

Laboratoris Anabiol

Angel Izquierdo

Institut Català d’Oncologia, ICO

Què son els àcids grassos omega-3 i on es troben?

La pesca ha estat des de fa segles una font de nutrients per a les persones, aportant una quantitat abundant de proteïnes bàsica en la dieta a Catalunya i al món. Pescadors, administracions i científics han intentat gestionar la quantitat de peix per a poder optimitzar la quantitat d’aquesta proteïna disponible als consumidors. Amb tot, la millora en l’accés a la proteïna per part de la gent fruit de l’augment del poder adquisitiu i la disminució del preu de la proteïna als països desenvolupats (bàsicament per la disminució del preu dels productes carnis), juntament amb els canvis en els hàbits alimentaris, han comportat una situació actual d’excés d’ingesta de proteïnes procedents d’animals terrestres, i la pèrdua del valor del peix com a font de proteïna bàsica que tenia anteriorment. Els consumidors occidentals consumeixen cada dia menys quantitat de peix (per càpita) i, amb el pas dels anys, el valor del peix a la dieta ha anat disminuint en detriment d’altres fonts de proteïna com la carn i els ous, fins i tot als països mediterranis, on el peix i el marisc havien constituït tradicionalment un element clau de l’anomenada "dieta mediterrània".

Peix variat. Foto. S. Biton-Porsmoguer i Manuel Alcaide.

És en aquest context que el peix i el marisc prenen cada cop més valor, en relació a una dieta sana, no com a font de proteïna sinó com a font important d’àcids grassos omega 3. Els àcids grassos omega-3 són un tipus de lípids de la família dels àcids grassos que el cos humà no pot sintetitzar i que, per tant, els ha d’incorporar a través de la dieta. Nombrosos estudis científics han estudiat i destacat les propietats beneficioses que la ingesta d’aquests lípids pot tenir per a la salut humana, com la disminució del risc de patir malalties cardiovasculars i la prevenció de determinats tipus de càncers, com el de mama. A més, també s’utilitzen en el tractament d’altres malalties inflamatòries, així com per a la prevenció de malalties mentals i de la depressió.

Pixabay / Public domain images.

Els omega-3 es troben a les espècies marines en forma, majoritàriament, d’àcid docosahexaenoic (DHA) i àcid eicosapentaenoic (EPA), així com també en alguns vegetals terrestres (com la soja, les olives, la grana de lli i les nous) en forma d’àcid linolènic (ALA). Tots els animals marins tenen omega-3, tot i que no en la mateixa proporció: es troba en grans quantitats en els peixos blaus (sardina, anxova o seitó, verat, etc.) i en menor quantitat en els peixos blancs (lluç, rap, bacallà, etc). Als peixos blaus, aquest lípid es concentra sobretot en la musculatura, ja que solen ser espècies nadadores que realitzen importants migracions al llarg del seu cicle biològic i necessiten grans quantitats de greix per a tenir prou energia. D’altra banda, els peixos blancs, corresponen a espècies majoritàriament sedentàries que viuen força relacionades amb el fons. La carn dels peixos blancs és rica en proteïnes, i concentren el greix sobretot al fetge. Aquest és un factor important a l’hora de consumir peix, ja que la part que mengem del peix és normalment el muscle, mentre que les vísceres són normalment rebutjades i retirades del peix abans de consumir-lo. Malgrat que les vísceres emmagatzemen molt omega-3, també tenen contaminants com el mercuri.

És important remarcar que el contingut d’omega-3 dels peixos no és constant, sinó que fluctua al llarg de l’any. Un dels factors que fa variar el contingut d’omega-3 dels peixos és l’època reproductiva ja que, durant l’època de posta, els peixos acumulen el lípid, i per tant l’omega-3, a les gònades amb la finalitat de garantir una bona posta i desenvolupament dels ous.

Malgrat la rellevància dels àcids grassos omega 3 per a la salut humana, i com a factor de valorització dels productes pesquers, no existia fins ara cap estudi a Catalunya que tractés aquest tema de manera integral, per la qual cosa aquest projecte pretén omplir un buit d’informació que és important per al sector pesquer i per als consumidors.

Objectius del projecte

  • Avaluar el contingut en àcid grassos omega-3 de les espècies més preuades i pescades a la Costa Brava  amb els diferents mètodes de pesca utilitzats: arrossegament, teranyina/encerclament i pesca artesanal.
  • Valorar com la pesca pot condicionar els àcids grassos omega-3 que ens mengem. Per fer-ho, s’avaluaran els omega-3 de dues espècies de gran interès comercial com són el moll (roger) de fang i el de roca (o grapissar). L’estudi es porta a terme en dos fons diferents de la zona de Blanes: fons de roca i de grapissar. Aquests dos fons tenen característiques especials: el de fang és un hàbitat molt pertorbat per la pesca, mentre que el de grapissar encara manté una estructura més diversa.
  • Valorar els productes pesqueres a través dels omega-3 alternatius. Es recull el testimoni oral a diferents poblacions pesqueres de la Costa Brava sobre el coneixement d’espècies que anteriorment es consumien a la llar i que ara tenen poc valor comercial (sorell, melva…) per obtenir el coneixement que permeti trobar fórmules de cares a aprofitar aquestes espècies.
  • Informar sobre la importància dels omega-3 per a la salut humana tant pel que fa el risc cardiovascular com en la prevenció de determinats tipus de càncer i de malalties mentals.
  • Elaborar una Guia sobre l’omega-3 de la Costa Brava en la qual s’exposen els resultats del projecte, i que vol constituir una eina original i bàsica per què els resultats del projecte puguin ser útils per a la població.
  • Realitzar un seguit de tallers a les confraries, negocis de restauració, menjadors escolars i plantes de processament de peix per a divulgar resultats obtinguts durant el projecte.

La importància dels grassos omega-3 per a la salut humana

La incorporació dels àcids grassos omega-3 d’origen marí (àcid docosahexaenoic o DHA,  i àcid eicosapentaenoic o EPA), a la dieta té diferents beneficis per a la salut dels consumidors. La seva ingesta contribueix a una dieta sana de diferents maneres:

  • En primer lloc, els estudis científics ens demostren que el consum de peix ajuda a reduir la mortalitat per malalties cardiovasculars perquè aquests àcids grassos contribueixen a disminuir els nivells de triglicèrids, l’agregació de les plaquetes i les arítmies.
  • En segon lloc, protegeixen als consumidors contra el desenvolupament de determinats càncers, com ara el de mama i de pròstata.
  • També hi ha estudis que han relacionat la ingesta d’omega 3 d’origen marí amb una disminució dels símptomes depressius en adults i d’asma i al·lèrgies respiratòries en nens.
  • Hi ha treballs científics que demostren que els àcids grassos omega 3 també ajuden a combatre els processos inflamatoris i contribueixen a la salut de l’esquelet del nostre organisme.
  • Finalment, s’està estudiant la seva possible acció beneficiosa en la prevenció d’altres malalties com la fibrosi quística i la demència.

En els darrers anys, gràcies a diferents estudis realitzats arreu del món, s’han produït avenços importants per entendre millor el mecanisme d’acció dels àcids grassos omega 3 sobre la salut cardiovascular i mental. A més, els nous estudis han aportat noves evidències sobre com els omega 3 contribueixen a reduir el risc cardiovascular i a prevenir malalties com el càncer de mama, o com poden contribuir a la prevenció o tractament de malalties mentals com són els trastorns psicòtics, la depressió o l’Alzheimer.

Neurones

Els omega-3 i les malalties cardiovasculars

Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort al món: segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), al 2016 van morir al món 17,9 milions de persones a causa d’alguna malaltia cardiovascular, el que representa el 31% del total de les morts. És per això que trobar nous mecanismes per a combatre, o si més no prevenir el risc de patir malalties cardiovasculars és una prioritat. La majoria de les malalties cardiovasculars es poden prevenir abordant factors de la conducta com ara el consum de tabac, la dieta poc saludable i l'obesitat, la inactivitat física i el consum d'alcohol. En aquest sentit, i com a font d’una dieta saludable, diversos assajos clínics a gran escala han demostrat que la ingesta d’omega-3 millora el pronòstic dels pacients amb insuficiència cardíaca simptomàtica o amb infart de miocardi recent ja que, entre altres tasques, els omega-3 modulen la funció dels canals iònics de la membrana cel·lular, com els canals de calci i sodi, que s’associa a la prevenció d’arítmies letals (Endo & Arita, 2016). Per tant, a les directrius internacionals per a la població es recomana la inclusió dels omega-3 en la dieta. En conseqüència, una major ingesta d’omega-3, ja sigui de peix ric amb àcids grassos omega 3 o de suplements amb omega 3, si es continua durant dècades, probablement contribueixi a un menor risc de patir aquest tipus de malalties cardiovasculars (Bowen et.al., 2016). En aquest moment, les evidències recolzen la idea del consum d’almenys dues porcions de peix gras (ric amb omega 3) a la setmana com a patró d’una dieta saludable, sobretot per a aquelles persones que presenten un alt risc de patir una malaltia coronària, ja que són els que obtindran un major benefici (Alexander et.al., 2016). La suplementació amb omega-3 (“càpsules d’omega 3”) és una alternativa raonable per a aquells que no consumeixen prou peix, tot i que el peix és la font més adient d’omega-3, ja que proporciona nutrients addicionals, alguns dels quals es consumeixen per sota dels llindars recomanables. No obstant això, per a aquelles persones que siguin vegetarianes, veganes o que tinguin al·lèrgia a algun dels components del peix,  un estudi efectuat per investigadors de la Harvard School of Public Health dels Estats Units demostra com els omega 3 que contenen algunes algues també tenen efectes positius sobre la salut cardiovascular. En aquest sentit, els suplements dietètics amb oli d'algues, una font de marina dels àcids grassos n-3 no extrets dels peixos, pot disminuir els nivells sanguinis de triglicèrids, augmentar els del colesterol HDL (el "bo") però també els de colesterol LDL (el "dolent") en persones sense malaltia coronària (Bernstein et al, 2012).

Sistema circulatori

Els omega-3 i el càncer

Segons la OMS, el càncer és la segona causa de mortalitat al món, amb 8,8 de defuncions enregistrades al 2015 (i aprox. 9,6 milions el 2018).  El càncer és una malaltia fortament relacionada amb l’edat i per tant l’envelliment de la població influenciarà el numero total de casos de càncer; s’estima que un de cada tres europeus desenvoluparà algun tipus de càncer a la seva vida. Diferents factors relacionats amb l’estil de vida com la dieta i l’esport estan relacionats amb el càncer. En aquest sentit, la incorporació dels àcids grassos omega 3 d’origen marí a la dieta com a factor que pot contribuir a la prevenció de determinats tipus de càncer és un tema d’investigació important.

Institut Català d'Oncologia.  Xavier Torrent

Un dels càncers més comuns i que afecta sobretot a les dones (és la  principal causa de mortalitat per càncer en les dones) és el càncer de mama. Hi ha alguns estudis que demostren que les dones amb una major ingesta d’àcid eicosapentaenoic (EPA) i d’àcid docosahexaenoic (DHA), és a dir, d’àcids grassos omega-3 d’origen marí, presenten generalment un risc de patir càncer de mama menor (Ju-Sheng Zheng et al 2013). Els estudis recents confirmen que la ingesta elevada d’àcids grassos omega-3 poliinsaturats marins s’associen amb una reducció del 14% en el risc de patir càncer de mama en comparació amb aquelles n’ingereixen menys (Fabian et.al., 2015). Cal preservar i promoure la dieta mediterrània que incorpora el consum de peix i oli d’oliva,  verdures, grana i fruita, com una de les accions mes rellevants per tal de prevenir certes malalties entre elles el càncer. També s’està investigant també si els suplements alimentaris amb EPA i DHA ajuden a prevenir o alleujar problemes comuns després d’un diagnòstic de càncer de mama i si aquests àcids grassos poden reduir la pèrdua de massa muscular relacionada amb el tractament de la malatia.

Medicaments

Pel que fa al càncer gastrointestinal, representa el 27% dels nous casos de càncer i el 35% de la mortalitat relacionada amb el càncer a tot el món. Malgrat els avenços en el tractament quirúrgic i quimioteràpic, la prevenció es clau i en aquest sentit la implementació del test de sang oculta en femta i la fibro-colonoscòpia estan donant resultats en la detecció de pòlips i càncer en fases mes inicials la qual cosa es va traslladant en una disminució de la mortalitat per càncer colorectal.  A nivell cel·lular els Omega-3  podrien actuar a nivell preventiu del càncer en algunes fases del desenvolupament tumoral que inclou la proliferació de cèl·lules canceroses, l’angiogènesi i la metàstasi (revisat per Eltweri et al., 2016).  Els omega-3, específicament l’àcid eicosapentaenoic (EPA) i l’àcid docosahexaenoic (DHA), podrien tenir un paper destacat en els mecanismes anti-inflamatoris, en la milloria de la resposta immunitària i prevenció de la sarcopènia (pèrdua de massa muscular) produint una milloria en la qualitat de vida i probablement en la supervivència dels pacients amb càncer colo-rectal i pàncrees.

 També s’està estudiant el paper dels àcids grassos Omega-3 en les neoplàsies esofagogàstriques i en el càncer de pulmó donat el potent efecte antiinflamatori e immunoregulador dels Omega-3.  Cal remarcar que mes del 90% de neoplàsies de pulmó es podrien evitar si no es fuma, sent un tipus de tumor on la dieta te menor rellevància, a diferencia de les neoplàsies digestives. 

Els omega-3 i la salut mental

Els problemes de salut mental, bé sigui per malalties com l’Alzheimer que provoquen Alzheimer als adults, i els trastorns psicòtics o mentals com la depressió o l’esquizofrènia, que afecten a milions de persones de tot el món i de totes les edats, han anat en augment en les darreres dècades. Diferents estudis han demostrat en els darrers anys  com la ingesta d’àcids grassos omega 3 pot contribuir a prevenir o combatre alguns d’aquests problemes de salut mental.

La demència és un síndrome que implica el deteriorament de la memòria, l’intel·lecte, el comportament i la capacitat per a realitzar activitats quotidianes. S’estima que a tot el món, aprox. 50 milions de persones pateixen demència, i cada any es diagnostiquen prop de 10 milions de casos nous al món. Una de les malalties que pot ocasionar la demència és l’Alzheimer, que és la forma més comuna de demència i pot contribuir al 60-70% dels casos. La simptomatologia de la malaltia de l’Alzheimer apareix anys abans de l’inici de la malaltia, és per això que la recerca d’estratègies de prevenció és de gran importància mèdica (Nadine et. al., 2016). La suplementació nutricional amb àcid grassos omega-3 de cadena llarga por ser beneficiosa per a l’estructura i bon funcionament del cervell, ja que són components clau del teixit cerebral i tenen un paper fonamental en el desenvolupament i funció del cervell (Son et al., 2015), i una mancança d’aquests àcids es relaciona amb una sèrie de malalties mentals al llarg de la vida, inclosa la esquizofrènia.

Així mateix, un estudi recent suggereix que els àcids grassos omega 3 dels peixos ajuden a combatre l’esquizofrènia en les etapes primerenques d’aquesta malaltia (Amminger et al., 2015). L’esquizofrènia és un trastorn mental que es caracteritza per la dificultat de diferenciar el que és real o no. Els seus símptomes en etapes inicials són dificultats per dormir i concentrar-se i facilitat per irritar-se; després en etapes més tardanes es pot desenvolupar en al·lucinacions i deliris. L’esquizofrènia es comença a desenvolupar generalment durant l’adolescència fins als 20 anys i actualment hi ha diversos tractaments per combatre-la. Els olis de peix, però, podrien ser un bon complement per als pacients, ja que es sap que aquests àcids grassos ajuden a combatre la inflamació i protegeixen les neurones dels danys. En aquest estudi fet en 71 pacients en hospitals, només un 10% d’aquests va seguir desenvolupant la malaltia en cas de ser tractats complementàriament amb àcids grassos omega 3, comparant amb el grup placebo que en van ser un 40%.

Pel que fa a un altre des trastorns mentals més greus, el trastorn psicòtic, fins ara s’ha demostrat que un tractament de 12 setmanes amb omega-3, en comparació amb el tractament amb placebo, pot reduir tant  el risc de progressió del trastorn psicòtic com la morbiditat psiquiàtrica en general durant un període de 12 mesos en persones joves amb aquesta afecció (Amminger et. al., 2015). Malgrat els prometedors resultats obtinguts en aquest estudis, es posa en èmfasi la necessitat de repetir els assajos clínics en grups més grans de persones per tal de validar-los i d’establir així els olis de peix com un possible complement dels tractaments contra les malalties mentals.

Omega 3 i salut mental

Entre els trastorns mentals, hi ha hagut un interès considerable en els àcids grassos omega-3 i el seu paper en la depressió, que afecta a tot el món aproximadament 300 milions de persones. Fins ara, el tractament predominant s’ha basat medicaments inhibidors selectius de recaptació de serotonina (ISRS). Un major nombre d’assajos epidemiològics suggereixen que la deficiència d’àcids grassos omega-3 pot estar relacionat amb trastorns en l’estat d’ànim per tant, i que la suplementació amb aquests àcids grassos pot proporcionar noves opcions de tractament (Deacon et. al., 2017).

També hi ha estudis que han demostrat com el desenvolupament relacionat amb les conductes cognitives, l’ansietat i el comportament social depèn, en gran mesura, de la disponibilitat d’àcids grassos omega-3 (Robertson et al., 2017). L’estudi va ser efectuat amb ratolins de laboratori, que es van distribuir a 6 femelles de ratolí amb les seves cries en dos grups: un que va seguir una dieta control, deficitària en omega-3 (grup control), i un altre que va seguir una dieta amb suplements d’omega-3. Es van avaluar els comportaments cognitius de la descendència masculina d’ambdós grups, tant en l’adolescència (setmanes 4-5) com en l’edat adulta (setmanes 11-13) per mitjà d’una sèrie de proves de comportament. També es va analitzar la composició de la microbiota fecal, tant en la fase adolescent com en l’adulta. Els resultats de l’estudi mostren que les intervencions amb omega-3 van induir canvis en el comportament dels primers anys de vida i en l’adolescència dels ratolins, que es van fer més evidents en l’edat adulta, de manera que els animals amb dèficit d’omega-3 van mostrar una comunicació deficient i comportaments relacionats amb la depressió, mentre que aquells animals amb suplements d’omega-3 van mostrar una cognició millorada. Els animals que van rebre suplements d’omega-3 van mostrar una major abundància de Bifidobacterium i Lactobacillus fecals i una activitat cerebral millorada.  A més, l’estudi conclou que els canvis neuroconductals induïts per l’alteració dels omega-3 estan estretament associats amb alteracions en la composició de la microbiota intestinal i inflamació, entre d’altres.

Així mateix, els resultats d’un estudi portat a terme per investigadors de la Universitat d’Òxford  relacionen el consum d’omega 3 amb un millor son dels nadons (Montgomery et al., 2014). Aquest estudi va implicar 362 nens que varen prendre cada dia 600 mg de suplement d’omega-3 extret d’algues marines, durant 16 setmanes. Els resultats de l’estudi suggereixen que el consum d’omega-3 fa que els nens dormin millor. A més, l’estudi és un exemple més que els omega-3 procedents de les algues també són efectius per a la salut humana. En estudis previs s'havia demostrat l'existència d'una relació directa entre el que la mare menja i el contingut d'àcids grassos omega-3 de la llet materna, i que el nadó dorm més i té més capacitat neurocognitiva si el percentatge d'àcids grassos de la llet materna és correcte.

Efectes dels omega-3 en la prevenció i tractament d’altres malalties

La teràpia nutricional és un factor clau per al tractament de la diabetis mellitus, una malaltia que va provocar la mort de 1.6 milions de persones a tot el món durant el 2016  segons la OMS. Les directrius dietètiques internacionals actuals per a la diabetis mellitus tipus 2 recomanen la inclusió de peix (especialment peix blau) almenys dues vegades per setmana (Balfegò et al., 2016). A diferència de la gran quantitat d'estudis que estudien els efectes del peix blau en diferents factors de risc cardiovascular, hi ha poca investigació efectuada sobre aquest tema en pacients amb diabetis tipus 2. En un estudi recent (Balfegò et al., 2016) s’ha investigat els efectes d’una dieta rica en sardines sobre el control metabòlic, la adiponectina (hormona encarregada de metabolitzar la glucosa i els àcids grassos), els marcadors inflamatoris, la composició de la membrana dels glòbuls vermells i la flora microbiana en pacients amb diabetis del tipus 2 sense tractament previ. Per a dur a terme aquest estudi, es van fer dos grups: un que seguís una dieta estàndar per a pacients amb diabetis de tipus 2, i l’altre que seguís una dieta enriquida amb 100 grams de sardines 5 dies a la setmana durant 6 mesos. Els resultats de l’estudi demostren que la inclusió de 100 grams de sardines 5 dies a la setmana durant 6 mesos en una dieta estàndard per a pacients amb diabetis de tipus 2 sense tractament no tindria repercussió en el control glucèmic i, a més, podria tenir efectes beneficiosos sobre el risc cardiovascular (Balfegò et. al., 2016).

La degeneració macular associada a l’edat és la principal causa de problemes visuals i de ceguesa en persones grans arreu del món i, a dia d’avui, no hi ha cap tractament que provoqui una regressió dels efectes perjudicials que porta associats. La hipòtesis més acceptada actualment dins la comunitat científica és que, per culpa de l’envelliment cel·lular, radicals lliures de l’oxigen (ROS) s’acumulen a la retina i danyen cèl·lules epitelials i fotoreceptors, causant inflamació. Tot i que hi ha estudis que afirmen que hi ha un marcat factor genètic, cada cop hi ha més evidències que indiquen que portar un estil de vida poc saludable (fumar, dieta poc sana, sedentarisme...) contribueixen a augmentar el risc de patir aquesta malaltia. Recentment, científics xipriotes han trobat una relació beneficiosa entre els efectes dels àcids grassos omega 3 i un model de regeneració macular en ratolins (Prokopiou et al., 2017). Observant les retines dels ratolins es va concloure que les molècules d’omega 3 presents, en especial la variant DHA, tenien un efecte protector antioxidant i antiinflamatori contra aquestes molècules oxidants, les ROS.

Un estudi recent efectuat per científics californians també conclou que els àcids grassos omega 3 podrien tenir potencials efectes terapèutics pel tractament del dolor de l’artritis per acumulació d’àcid úric (Iverson et al., 2018). La gota és una forma d’artritis en la qual s’acumulen cristalls d’àcid úric en les articulacions, cartílags, tendons i lligaments, i que causa inflamació i molt de dolor a les persones que pateixen aquesta malaltia. Afecta principalment a homes d’entre 40 i 50 anys i, tot i que té una predisposició genètica, està estretament lligada amb l’estil de vida. La mala alimentació, fumar, el consum d’alcohol són factors de risc que propicien l’aparició d’aquesta malaltia i no és d’estranyar que aquestes persones també presentin obesitat o diabetis. En aquest estudi s’ha usat un model en rates que patien aquest tipus de malaltia. Les rates es van separar en dos grups: un que no rebia cap mena de suplement alimentari i l’altre que tenia una dieta amb un suplement d’omega 3. Uns dies més tard se’ls administrava una injecció d’àcid úric que reproduïa la situació de la malaltia. Els resultats mostren que les rates alimentades amb el suplement d’omega 3 mostraven menys dolor i una inflamació menor en els teixits afectats per la injecció d’àcid úric, així com una menor concentració de macròfags (provoquen inflamació) als teixits.

Efectes dels omega-3 en la prevenció i tractament d’altres malalties
Quant omega 3 es pesca a la Costa Brava?
Quina és la quantitat real d’omega 3 que tenen les espècies capturades a la Costa Brava?
Les fonts d’omega-3 alternatives
L'Omega 3: de la conservació dels hàbitats a la salut dels peixos
A la recerca dels omega 3 alternatius
Bibliografia

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més info
ACCEPTAR