imatge fons header

Potencial antibacterià

El potencial antibacterià d’un organisme és la propietat que presenta aquest per combatre les infeccions bacterianes

Aquest mecanisme pot ser bactericida o bacteriostàtic segons l’estratègia del seu mecanisme d’acció, sent bactericida aquell que mata els bacteris i bacteriostàtic aquell que inhibeix el seu creixement i/o reproducció.

Les infeccions bacterianes suposen actualment una de les majors causes de mortaldat en humans arreu del món. Infeccions com el còlera, pneumònia, brots de salmonel·losi i legionel·losi, entre d’altres, són recurrents i l’aparició de soques resistents als antibiòtics convencionals suposa un risc per a la salut humana. El mal ús dels antibiòtics i l’aparició de “superbacteris” són actualment una de les majors preocupacions en medicina, ja que aquests bacteris són resistents a la majoria d’antibiòtics coneguts. És necessari, per tant, la investigació de noves molècules antibiòtiques que ajudin a combatre aquests bacteris i en aquest sentit alguns organismes marins podrien ser potencials candidats a ser investigats per la seva capacitat de produir compostos antibacterians.

Sèpia comuna (Sepia officinallis)
Sèpia comuna (Sepia officinallis) Foto: Lluís Mas Blanch

El medi marí conté una gran quantitat de bacteris. En alguns ports s’han comptabilitzat unes 106 cèl·lules bacterianes per mil·lilitre d’aigua de mar (ufc/ml) i 108 ufc/ml al fons fangós. Molts organismes marins doncs conviuen amb una població de bacteris a la seva superfície i, per tant, tenen diversos tipus de mecanismes per combatre’ls.

Un exemple de peix que conté compostos amb activitat antibacteriana és el verat (Scomber scombrus). Aquest peix teleosti, molt apreciat en la gastronomia, se li ha descobert potencial antibiòtic a les seves vísceres, que fins ara no s’aprofiten. Aquestes vísceres, en ser hidrolitzades amb un enzim anomenat papaïna, presenten algun tipus de molècula que inhibeix el creixement de diverses soques de bacteris. Les vísceres del verat doncs, contenen molècules que són potencial candidates a ser estudiades per la seva activitat antibacteriana.

Palomida Blanca (Trachinotus ovatus)
Palomida Blanca (Trachinotus ovatus) Foto: Josep Lloret

La palomida blanca (Trachinotus ovatus) és un peix pelàgic termòfil que està veient incrementada la seva població degut als efectes del canvi climàtic. La timosina B4 que produeix, una proteïna del sistema immunològic, provoca inhibició del creixement bacterià tant in vivo com in vitro en ser aïllada i sobreexpressada, fent-la una potencial candidata a ser estudiada com a possible compost per a obtenir nous antibiòtics.

Garota
Garota Font: Toni Font

Per altra banda trobem altres espècies que també presenten potencial antibacterià, com la tinta i l’esquelet intern de la sèpia comuna (Sepia officinallis) i el fluid coleòmic de la garota (Paracentrotus lividus).

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més info
ACCEPTAR